Crònica de la sortida al cim de Bassiero

El dissabte 8 de juliol, uns quants socis del Centre Excursionista del Solsonès vam sortir de Solsona a les sis de la tarda per anar a fer el cim de Bassiero Oriental o Punta Gourdon (2.897 m). L’objectiu no era únicament fer el cim sinó pujar i baixar per dues de les valls més maques d’aquella zona com són la Vall del Gerber on hi ha una vintena d’estanys i la Vall de Cabanes amb l’avetosa més gran de la Península Ibèrica.

El diumenge ens vam llevar a 2/4 de 6 de la matinada, i després de deixar un cotxe al final de la ruta i un altre a l’inici, vam sortir de la zona del telecadira de la Peülla de l’estació d’esquí de Baqueira Beret que es troba a una alçada de 1.914 m.

Vam creuar el Riu de la Bonaigua i vam començar a endinsar-nos per la preciosa Vall del Gerber. Vam gaudir dels seus estanys com el de Gerber i vam estar envoltats per les parets dels cims. A mesura que anàvem pujant passàvem per trams plens d’herba i arbustos com el neret i d’altres amb pedres i blocs de granit que vam haver de superar amb més o menys dificultats.

Vam passar per sota d’una cascada d’aigua que alimenta l’estany Gerber i molt a prop del refugi metàl·lic Mataró o Gerber, encimbellat d’alt d’una mola rocosa de superfície plana i que destaca pel seu color butà.

El moment més dur va ser pujar per l’exigent i fortíssima Canal de la Trampa. Ens esperaven cent cinquanta metres de desnivell amb materials relliscosos, pedra solta i també molta herba. Amb molt d’esforç i cadascú al seu ritme, la vam superar i vam arribar a la collada de Bassiero, només ens quedava pujar per una llarga llomera, relativament suau, esquivant dues petites congestes de neu vam arribar al cim on vam gaudir de les vistes.

La baixada la vam fer primer pel Circ de Bassiero, ple d’estanys com el Negre, amb molta vegetació herbàcia i amb alguns trams de pedra i blocs de granit de bon transitar i, després, per la formidable Vall de Cabanes amb el riu que porta el seu nom i, principalment, per l’avetosa que vam travessar per un preciós corriol.

El tems ens va acompanyar durant tot el recorregut, els cims estaven una miqueta tapats per núvols baixos que anaven apareixent i marxant. La pujada la vam fer tota per zona obaga, el sol quasi no ens va tocar. Al cim vam gaudir de bones vistes menys quan els núvols no ens ho permetien, i la baixada, molt llarga, més de 1500 metres de desnivell es va fer bé tot i el cansament acumulat.

Tots vam coincidir a valorar la sortida com a molt bona i esperem amb deler la propera sortida a l’Agulla Juncadella i Pic d’Aragüells.

Escrit per Ramon Rafart