Travessa Coronallacs

La volta a Andorra dormint en 4 refugis guardats.

Aquesta travessa circular es va inaugurar l’any passat i té un total de 94 km, es passa per uns 16 llacs i es fa una mitjana de 18 km per dia. Les etapes són llargues i amb molt desnivell però el paisatge és molt bonic. Hi ha punts molt alts en la volta com la collada de Pessons (2828m) però tot el recorregut és pot fer sense escalar o grimpar.

És bastant fàcil de tornar al cotxe si es baixa a la vall i Andorra també té bon servei de transport públic, per tant si es vols fer només una part de la ruta és bastant fàcil d’organitzar.

L’any passat alguns membres del Centre Excursionista del Solsonès vam fer el començament de la ruta només una parell d’etapes i aquest any hem fet la continuació fins acabar-la.

El primer dia, el dilluns 3 de setembre vam anar a dormir al refugi de Juclà i ens vam mullar una mica. El segon dia després d’esmorzar vam caminar fins a la Cabana Sorda on vam dinar però fins al refugi de Sorteny encara ens quedaven moltes hores de pujar i baixar. Aquest refugi està molt ben arreglat i fins i tot té WIFI. L’endemà el recorregut et fa baixar molt fins al poble de Llorts per camins prop del riu molt ben arreglats però després la pujada fins al refugi no guardat de l’Angonella és realment bastant vertical. Per arribar al refugi del Comapedrosa (2265m) que ja és el darrer i la quarta etapa, ens vam acostar als cims més alts d’Andorra, després d’un altre dia llarg de caminar. El darrer dia no és tot baixada perquè de bon matí és comença pujant però després fins a baixar a Escaldes Engordany hi ha molt desnivell.

Quan vam arribar al coll de la Botella, prop de Pal vam agafar un camí on vam trobar bolets i gent que venien d’Os de Civís i vam veure el poble des de la collada. En aquesta darrera etapa vam dinar a Sispony i després ja només quedava una hora per acabar la cinquena etapa. Va caure un xàfec d’aquells tan forts que no et queda ni un fil de roba eixut i un cop ja amb cotxe vam haver de parar en una betzinera per fer un canvi de roba i calçat, ja que la roba es podia escórrer de tan molla que havia quedat! Per sort va fer sempre bon temps per caminar i va ser una bona experiència. És una bona manera de conèixer les muntanyes andorranes. Una travessa dura però recomanable.

Escrit per Alba Santaeulària