CAMÍ IGNASIÀ Etapes 1, 2 i 3 País Basc de Loiola a Araia

Els passats 14,15,16 i 17 d’abril 22 caminadors del Centre Excursionista ens vam desplaçar al País Basc per fer les tres primeres etapes del Camí Ignasià.

El diumenge dia 14 a les 7 de matí vam sortir amb autocar de Solsona en direcció al País Basc. Vam fer la primera parada en terres navarres a Olite on vam visitar el seu castell. Aquest monument construït durant els segles XIII i XIV va ser la cort dels reis de Navarra fins el 1512, està considerat un dels castells medievals més luxosos d’Europa de la seva època.

Feta la visita, vam continuar el camí fins a Zumaia, municipi situat a la costa de Guipúscoa, vora del mar i de la badia on conflueixen els rius Urola i Narrondo. En aquesta localitat vam fer un recorregut pel seu casc històric i ens vam acostar al mar per poder observar els espadats del flysch, formacions geològiques formades per capes que alternen matèries dures i toves que s’han anat sedimentant i acumulant al fons del mar, les quals fa uns 20 milions d’anys, durant el període Cretàcic, es van aixecar per efecte dels moviments del interior de la terra fins a formar unes impressionants parets verticals. Al damunt d’aquest espadats es pot observar l’Ermita de San Telmo on s’hi van rodar algunes escenes de la pel·lícula Ocho Apellidos Vascos.

Continuem el camí fins al santuari de Loiola on es troba un complex monumental al voltant de la casa natal de San Ignacio, fundador de la Companyia de Jesús. Visitem la casa on va néixer San Ignacio i la Basílica, dominada per una impressionant cúpula del segle XVII d’estil barroc. Feta la visita ens traslladem al poble d’Alda on tenim reservat l’allotjament per aquests tres dies.

L’endemà al matí ens posem les samarretes dissenyades pel nostre company Valentí expressament per aquesta ruta i sortim puntuals de la casa rural per tornar al Santuari de Loiola i fer la primera etapa d’aquesta ruta:

Dilluns 15 d’abril Etapa 1 Loiola-Zumarraga

Al costat del temple trobem el camí, un sender suau que havia sigut una via de tren que s’utilitzava per portar el material de ferro i ara s’ha transformat en una via verda que transcorre pel costat del riu Urola. Caminarem uns 18 quilòmetres per aquest sender entre túnels, ponts i passarel·les i envoltats sempre d’una exuberant vegetació amb pins, plataners, acàcies i falgueres. Travessem el poble d’Azkoitia pel seu carrer Major, els vianants ens miren encuriosits i alguns se’ns acosten per demanar-nos que fem. Passat el poble es troba l’estació de ferrocarril d’Aizpurutcho, pocs metres mes enllà s’obre la vall es comença a veure la zona industrial del poble d’Urrutxu i poc després s’arriba a Zumarraga, final de l’etapa d’avui. Fem una parada per dinar i descansar. Encara que hem fet el recorregut sense cap dificultat el fet de caminar tants quilòmetres per asfalt es nota a les cames i els peus.

Després de dinar i donar una volta pel poble tornem a agafar l’autocar per fer una visita al Santuari d’Aranzazu, on arribem amb una forta tempesta d’aigua i vent. Aquest santuari franciscà situat al municipi d’Oñati a una altitud de 750 metres en un impressionant paisatge de massissos rocosos, profunds barrancs i congostos a la falda de l’Aitzkorri. S’hi venera la Mare de Déu d’Aranzazu, que és un símbol per a Euskal Herria i un lloc de pelegrinatge per als creients. Després de sobreviure a tres incendis i ser reconstruïda cada vegada, finalment a l’any 1951 es va decidir fer una basílica totalment nova que constitueix un dels millors exemples de l’arquitectura avantguardista basca.

Dimarts 16 d’abril, Etapa 2 Zumarraga-Aranzazu.

Aquesta es segurament l’etapa més dura del camí tant pel que fa la seva longitud, 21 quilòmetres, com pel desnivell que s’ha de superar, uns 800 metres. El seu traçat transcorre per dos ambients totalment diferents i contraposats entre si; per una banda una zona urbana i molt industrial i per l’altra una zona muntanyosa de gran bellesa natural dins el parc natural de Aitzkorri. El camí comença a l’estació de tren de Zumarraga en direcció a Legazpi passant per un polígon industrial amb moltes naus abandonades, testimoni d’una època de màxim esplendor de la industria siderometal·lúrgica en aquesta zona. Passat Legazpi es troba el parc de la Mirandaola on es pot visitar la ferreria i conèixer els processos de producció i transformació del ferro. Uns quilòmetres més endavant es troba el pantà de la Barriendola envoltat de bosc i prats verds. A partir d’aquí el camí comença a pujar de valent. Durant una hora i mitja ens endinsem per un bosc de faig magnífic i misteriós amb un ambient humit, amb molsa i falgueres que cobreixen tot el terra d’un camí ample, esponjós i ben senyalitzat. En arribar al coll de Biozkornia, el punt més alt del recorregut a 1200 metres d’alçada, trobem una zona de prats verds amb unes vistes espectaculars de la Vall del Ferro. Des d’aquí iniciem la baixada per un camí força pedregós i relliscós fins el Santuari d’Aranzazu on arribem a les 5 de la tarda.

Des d’aquí ens dirigim amb autocar una altra vegada cap a Zumarraga per visitar l’ermita de l’Antigua. Ubicada al massís d’Izaspi, aquesta ermita datada del segle XIV, d’estil romànic, es una de les més impressionants d’Europa. En destaca l’entramat de fusta del sostre que està recolzat en sis pilars cilíndrics de pedra que aguanten tot el pes, a les bigues de fusta s’hi poden veure tallades unes enigmàtiques cares. Feta la visita tornem a la nostra casa d’Alda.

Dimecres 17 d’abril Etapa 3 Arantzazu-Araia

Finalitza la nostra estada en terres basques, avui no podrem fer turisme perquè dedicarem el matí a caminar i a la tarda farem el viatge de retorn cap a casa.

El dia es presenta tapat i molt ventós. Tornem a Aranzazu i des d’allà agafem el camí que surt del santuari en direcció a Urbia per una fageda fins a la font d’Erroiti on, segons la llegenda, un pastor va trobar la verge d’Aranzazu. El camí continua per una fageda d’arbres molt vells amb formes esperpèntiques i fantasioses, el terra es cobert per una catifa de fulles en descomposició, en alguns indrets les fulles cobreixen els tolls d’aigua, hem d’anar amb compte de no posar-hi els peus. Continuem pujant fins el coll d’Errolora i des d’aquí baixem per una avinguda de plataners fins a les Campas de Urbia, un paisatge espectacular amb prats verds de pastura, ondulats i envoltats de pedra blanca, hi trobem també una ermita molt ben conservada i un refugi. Passem per uns refugis de pastors disseminats per la cresta i també per diferents elements megalítics. Entrem a terres alaveses i comencem la baixada força dreta que durarà aproximadament una hora fins a Araia, final de l’etapa, Tot seguit anem a dinar a un restaurant de la localitat i passades les quatre de la tarda agafem l’autocar que ens porta de retorn cap a casa.

Marxem satisfets perquè hem tingut el plaer de caminar per paratges fantàstics on la natura es generosa, les muntanyes són suaus, els rius tranquils, el verd es mostra amb infinitat de tonalitats, les valls són de postal i els racons de pessebre. Hem fet turisme i cultura i hem compartit moments entranyables amb companys i amics.

Ens acomiadem d’aquest país enamorats del seu paisatge i seduïts per la seva gent que ens han brindat sempre un tracte exquisit.