Corriolet – editorial febrer 2016

Com una de les novetats de l’any 2016 el Centre Excursionista del Solsonès va arrancar el mes passat l’enviament electrònic del nou butlletí mensual, per aprofundir i millorar la comunicació amb tots els socis, i en honor a la revista degana de l’entitat, el Corriol, el vam anomenar amb el seu diminutiu: el Corriolet. I posteriorment, vam tenir la grata sorpresa, totalment fortuïta que resulta ser que el “corriolet”, resulta ser una petita au que justament un dels pocs punts on cria és a la nostra Ribera Salada!

I en aquest editorial voldríem explicar-vos quatre coses més d’aquesta petita au, tant propera i la vegada, segurament, desconeguda per la majoria de nosaltres.

corriolet

El corriolet o corriol petit, també anomenat en alguns casos com a picaplatges petit o tiroril·lo menut (el nom de l’espècie és Charadrius dubius) és un ocell migrant i estiu|estival als Països Catalans, on és típic de les riberes nues i platja|platges de còdols i banc de sorra|bancs de sorra propers als rius. Prefereix indrets oberts, assolellats i a poder ser pedregosos o sorrencs. Abandona les àrees sorrenques si són progressivament envaïdes, any rere any, per la vegetació. Així doncs, des de les riuada|riuades del 1982 al Principat de Catalunya, algunes contrades fluvials de la meitat meridional de la Catalunya Central van veure llurs riberes (i la seua vegetació) colgades per tones de materials (graves, còdols, sorra) que van facilitar la recolonització de l’indret pel corriol petit (i altres espècies) a partir de l’any següent, generant una aparent expansió de l’espècie. Tanmateix, certs trams del Segre (la Cerdanya i l’Alt Urgell) i de la Ribera Salada (Solsonès) són les àrees on sempre ha criat.

Es comença a observar pel març, i per l’abril ja es veuen instal·lats en petites colònies, sempre properes al curs d’algun riu o bassa, formades per no gaires parelles. També se n’han localitzat criant parelles aïllades.

És molt conegut per les estratagemes que empra per tal de no donar a conèixer l’emplaçament del niu o dels pollets, com la de fingir-se ferit i caminar bo i arrossegant l’ala davant l’observador, al qual enganya fàcilment si no està advertit. És molt cridaner i sorollós a l’època de cria. En el període anterior a la posta volen a baixa altura envoltant els visitants del territori, tot emetent uns xiulets sonors molt característics. Les cerimònies nupcials i de zel són molt espectaculars i van acompanyades de moltes manifestacions acústiques. No fa niu i pon els ou (biologia)|ous en una depressió del terreny, on, per la seua homocromia, romanen ben camuflats. Coven ambdós progenitors i, ocasionalment, s’ha observat dues postes anyals, tot i que normalment en fa una. Els joves són nidífugs i volen cap als vint-i-cinc dies.

Bibliografia
* Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: ”Vertebrats de la Catalunya central”. Plana 147. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993 ISBN 84-88545-01-0
* Hume, R., ”Guía de campo de las aves de España y Europa”. Ediciones Omega, 2002 ISBN 84-282-1317-8.